Arxiu de la categoria: General

Segona setmana del judici a la democràcia.

Dimarts 19-02-19 : Declaren Turull i Romeva

La sessió d’aquest dimarts s’inicia amb la declaració del HC Jordi Turull, el qual respon a les preguntes formulades per les acusacions públiques i també a la seva defensa. Desgrana pas a pas, donant resposta a totes les questions plantejades sense defugir-ne cap, les raons de la inoquitat de les seves accions com a conseller i com a govern respecte de l’1 d’octubre. Explica com un polític responsable no pot ser un mer executor d’allò que és el dret sino que en la seva activitat molt sovint troba el conflicte entre el dret i la legitimitat, i entre dos mandants antagonics i allà el que cal és fer política i per tant balencejar i ponderar l’exercici dels drets en joc, i sempre posar en valor el principi democràtic com a criteri resolutori del dubte. L’acusacio insisteix força en el tema desobediència i també en malversació, malgrat que de la primera només n’esgrimeix la obligació inquestionable d’obediència als tribunals, i en la segona només aconsegueix esgrimir com a argument de pes una factura proforma.

Per la tarda el torn és del HC Raul Romeva. En aquest cas el conseller només respon a la seva pròpia defensa, tot al·legant que es considera près polític i que no vol entrar en un joc de la Fiscalia. La seva declaració és clara i contundent. Explica a la sala la nova concepció del dret d’autodeterminació, del que en gaudeixen tots els pobles, no com a dret i conquesta en els pocessos de descolonització sino vestida com a dret essencialment que es configura com a tal per a l’evitació de conflictes i confrontacions. Temes dels que ell n’és tot un expert com el seu curriculum anunciat al principi acredita fefaentment.

Dimecres 20-02-19 : La jornada inacabable. Declaren Rull, Bassa, Borràs i Mundó.

La jornada comença amb la contundent i clarificadora declaració del HC Josep Rull.- Aquest també declara en resposta a les preguntes de les acusacions públiques i a la del seu advocat. Les preguntes que havien estat més incissives en el cas del conseller Turull del dia anterior ja queden més difuminades encara. Només es preocupa de desobediències i de malversacions. La rebelió i la sedició han desaparegut de l’àrea d’interrogatòria del MF. L’anterior Fiscal general de l’Estat Consuelo de Madrigal, davant d’un polític de l’enteresa i solidesa del conseller Rull, perd sovint els papers i pregunta per la Sindicatura de comptes enlloc de l’electoral i altres perles on posa negra sobre blanc (o així ho aparenten) la poquissima preparació i coneixement de la causa que tenen les acusacions

La declaració de la Consellera bassa es centra en la seva àrea de competència l’utilització dels locals de Benestar social (i també en el pagament d’allò que no s’enten que hagi esdevingut malgrat ningú ho hagi pagat). La resposta meridiana i clara de la Consellera és que els locals de Benestar social estan al servei de la ciutadania i si els hi son requerits per ella l’Administració els posa a l’abast, tot i que va detallar que va fer l’advertiment en la resolució administrativa que els concedia, que el dret d’us es fins a les sis del matí del dia 1 en plena coherència amb el manament judicial rebut. Ella no obstant no te mecanismes ni de comprovació suficient ni de coherció suficient en cas que els ciutadans no acabessin de complir les indicacions donades.

La declaració de la consellera borràs, que també va respondre a la fiscalia i a la seva defensa. La linia d’interrogatori de l’acusació va ser molt similar a la de la consellera Bassa. que va fer ella com a consellera respecte de la coompra de materials (on va quedar clar que només se n’havia ocupat de tractar de comprar material per a processos electorals “normals” i no pas els que en diuen il·legals, i que fins i tot per a tranquilitzar proveidors va fer que fins i tot aquests concursos quedessin deserts. Va aconseguir arrencar de la Fiscalia que això no suposa cap problema i és del tot normal (malgrat que mesos abans fou la mateixa Fiscalia qui s’havia querellat amb l’acusada per la seva creença que allò que feia era delictiu).

El conseller Mundó va tenir un dur enfrontament dialectic amb el Fiscal per a clarificar que ell només es limitaria a donar resposta a les preguntes que tinguin a veure amb els delictes que li són imputats. No ha de ser preguntat respecte de cap altra qüestió. Aquest posicionament va portar a enfrontaments amb el Fiscal que sempre van haver de ser resolts pel Magistrat president a favor del Conseller.

dijous 21-02-19: Declaren Vila i Jordi Sánchez.

La declaració del Conseller Vila era esperada per certs sectors amb certa angoixa pel que podia declarar algú que havia abandonat el vaixell en el moment en que començava a escorar. La declaració però no va ser substancialment distinta en el que fa a fets (que és el que de fet hauria només de jutjar-se). La seva radical diferencia és que va presentar tota l’activitat del govern en aquells moments com una estrategia de “joc d’aprenents de mags” per forçar a la negociació a l’altra part, cosa en la que ell s’hi sentia molt interpel·lat. Els fets descrits però, no són sensiblemnt distints. El qui era considerats per alguns com a “traidor” va acabar sent només com a molt un “desertor” en el moment més problemàtic i àlgid del conflicte.

La declaració, clara i potent de Jordi Sanchez va desmuntar un a un les preguntes que li formulava el fiscal Zaragoza, que delia per assenyalar-lo com al dolent de la película en tant que era el “controlador de masses” que convenientment organitzades servien de muralla humana contra la policia i revestien la bastida jurídica dels delictes de rebel·lió i sedició. El que va trobar-se en canvi, va ser un Jordi Sánchez, tranquil i a voltes sorneguer, que va acabar acreditant (amb ajut de la seva pròpia defensa i també amb brillants intervencions de la de Cuixart) l’absència absoluta de violència el dia 20S més enllà d’unes destrosses que encara no s’ha acreditat si van ser fetes com a bretolades o com a consequència del pes dels fotografs i reporters. Aquest pacifisme que va traspuar tota la seva declaració va posar-se en l’angle contrari de les mostres de violència que es van poder ja veure del que havia passat el dia 1 octubre. Mereix menció apart la curiosa aparició del que des d’avui ja serà un bon amic de tots “Sabi Estrubel”, un misterios remitent de mails suggeridors d’idees a voltes esperpèntiques. Va acabar acreditant-se que JOrdi Sánchez ni coneixia ni havia llegit aquell mail. “Sabi Estrubel de Sant Esteve de les Roures serà ja sempre més un dels nostres”.

Primera Setmana de judici a la democràcia.

dimarts 12-02-19 : Les qestions de previ pronunciament de les defenses.

Aquesta setmana “judicial” de tres dies ha començat amb les qüestions de previ pronunciament per part de les defenses. Un exageradament cortés president de la sala ha donat molt més temps que no pas el que donen per al mateix tràmit les corts internacinals.

Les defenses una a una han anat desgranant les moltissimes raons que al seu parer (i també al nostre) aquest és un judici polític i contaminat, on fins ara ja s’han vulnerat tots els drets processals imaginables de l’elenc de drets. I no tant sols els drets processals, sino també els drets fonamentals. Els arguments han estat solids i contundents. No hi ha hagut escletxa en les defenses. No obstant si que s’han percebut dos estils distints en la forma d’encarar la defensa. Una d’exclusivament i fonamental tècnica i una altra que a més de tècnica ha estat essencialment política.

dimecres 13-02-19 : La primera versió de l’acusació.

El segon dels dies ha estat utilitzat per part de les tres acusacions per a poder anunciar les sees seves tesis respecte del que havien plantejat les defenses el dia anterior. La seva línia argumental és que bàsicament no s’ha vulnerat cap dels drets ni processals ni fonamentals. La seva argumentació ha estat força correcte tot i canònica, si bé la retòrica ha estat sobre plantejaments avui en dia caducs respecte de la manera que els drets impregnen la vida quotidiana. La seva visió de dret en quan a concessió graciosa de qui te una sobirania que neix amb la constitució. Constitució que ve legitimada per la mateixa constitució (l’autolegitimació constitucional del poder constituit constituent) i pel vot d’un demos que la propia constitució determina qui ha de ser. Sense pendre part en el debat que subjau sota d’aquest apassionant debat jurídico-polític. El que sorpren és que donen per fet i tancat quelcom que com a mínim pot (i ha de ser) discutit.

dijous 14-02-19 : Declaren Junqueres i Forn.

El tercer dels dies es dedica a la declaració del Honorable Vicepresident i conseller d’Economia Oriol Junqueres que només contesta a la seva defensa declarant-se près polític. Fa un brillant alegat sobre la seva estimació a espanya i a la voluntat de concòrdia de dos nacions distintes, una sotmesa a l’altra però amb voluntat d’alliberar-se i que en multitud d’ocasions ho ha intentat però només ha aconseguit trobar cadires buides a l’altra costat. La magnifica dissertació del vicepresident junqueres va venir seguida de la declaració del HC Joaquim Forn que amb paciència infinita a la reiteració de preguntes a voltes identiques va dedicar a contestar a les dues acusacions estatals i va declinar la dels ultradretans VOX. També va donar resposta a la seva defensa, com no pot ser d’altra manera, tot i que no calia per la claredat i coherència de la resposta a les preguntes formulades pel Mnisteri Fiscal i per l’Advocacia de l’Estat.