Els partits polítics són la baula feble del procés d’independència. Potser és la frase que més sovint s’ha repetit en el diferents Fulls de Ruta del procés, en diversos articles periodístics i en veu de diferents comentaristes, però ens equivocaríem molt si considerem que aquest procés es pot culminar amb èxit sense la intervenció continuada dels partits polítics.
Som clarament partidaris d’una estratègia única i compartida de tots els partits polítics favorables a la instauració de la República i també d’una unitat electoral a les eleccions “exteriors” (espanyoles i europees) per mostrar la ferma voluntat de la majoria política de Catalunya de constituir un Estat propi. Les eleccions catalanes, per a nosaltres, han de convocar-se quan es donin les condicions necessàries per a instaurar la República i, per tant, han de tenir caràcter plebiscitari i constituent. Lògicament, doncs, les forces republicanes han de constituir un front únic, una candidatura unitària, per garantir la lectura inequívoca dels resultats. Mentre això no sigui possible per l’actuació partidista d’uns o altres, almenys cal garantir l’actuació conjunta, amb una estratègia compartida, tant al Congrés i al Senat espanyol com al Parlament europeu.
Ens sentim responsables intel·lectuals de la Crida. Perquè en vam ser inspiradors i creiem en la necessitat de la unitat electoral de les forces independentistes, perquè creiem que la suma multiplica. Perquè creiem que aquest és el clam clarament majoritari dels votants independentistes. Perquè creiem que la unitat és la millor eina davant els adversaris externs i els “dimonis” interns. Perquè creiem que només cal fins el moment en que instaurem la República definitivament. Perquè creiem que la política ha de ser molt diferent en la nova República. Per aquestes i moltes altres raons, vam ajudar a configurar la Crida que es dibuixava en el Manifest presentat el dia 16 de juliol de 2018 a l’Ateneu Barcelonès i, per les mateixes raons, no ens sentim igualment partíceps de la Crida sorgida de la seva Assemblea Constituent, celebrada el 26 de gener de 2019. Però seguirem treballant per convertir la Crida, mentre sigui possible, en l’eina electoral que necessitem i per convertir-la en la mostra de la nova política que voldríem en la República.
La prioritat a les institucions polítiques catalanes -Generalitat i ajuntaments- és mantenir-hi la majoria independentista i buscar aliances estratègiques amb altres forces almenys favorables a l’exercici del dret d’autodeterminació. Per mantenir-hi aquesta majoria cal que l’acció dels partits republicans se centri en gestionar eficaçment les institucions, fent una acció de govern exemplar malgrat els entrebancs de tot tipus que posarà l’Estat Espanyol, denunciant contínuament les ingerències d’aquest Estat, impulsant l’acció legislativa que més convingui al benestar de la ciutadania, independentment de la presumible acció del Govern espanyol i del seu Tribunal Constitucional, i d’accions de resistència i denúncia en relació a les actuacions antidemocràtiques dels aparells d’aquest Estat.
El règim del 78 està en franca descomposició, pel pas del temps, pel seu immobilisme i l’evolució de la societat, però encara compta amb molts elements que el poden mantenir viu durant un cert temps. La revolta catalana ha ajudat a posar al descobert les mancances del règim, però també ha servit per tancar files entorn dels principals temes sobre els que s’ha sustentat l’Estat Espanyol modern des de la seva creació. Els partits republicans catalans tenen una feina enorme per accelerar la descomposició d’aquest règim, establint aliances estratègiques amb altres formacions polítiques amb els mateixos interessos i aprofundint les contradiccions entre les forces que sustenten el règim.
La feina d’aquest grup de treball només és a l’abast de les persones que es donin d’alta com a socis o adherits de la nostra associació.