Primera Setmana de judici a la democràcia.

dimarts 12-02-19 : Les qestions de previ pronunciament de les defenses.

Aquesta setmana “judicial” de tres dies ha començat amb les qüestions de previ pronunciament per part de les defenses. Un exageradament cortés president de la sala ha donat molt més temps que no pas el que donen per al mateix tràmit les corts internacinals.

Les defenses una a una han anat desgranant les moltissimes raons que al seu parer (i també al nostre) aquest és un judici polític i contaminat, on fins ara ja s’han vulnerat tots els drets processals imaginables de l’elenc de drets. I no tant sols els drets processals, sino també els drets fonamentals. Els arguments han estat solids i contundents. No hi ha hagut escletxa en les defenses. No obstant si que s’han percebut dos estils distints en la forma d’encarar la defensa. Una d’exclusivament i fonamental tècnica i una altra que a més de tècnica ha estat essencialment política.

dimecres 13-02-19 : La primera versió de l’acusació.

El segon dels dies ha estat utilitzat per part de les tres acusacions per a poder anunciar les sees seves tesis respecte del que havien plantejat les defenses el dia anterior. La seva línia argumental és que bàsicament no s’ha vulnerat cap dels drets ni processals ni fonamentals. La seva argumentació ha estat força correcte tot i canònica, si bé la retòrica ha estat sobre plantejaments avui en dia caducs respecte de la manera que els drets impregnen la vida quotidiana. La seva visió de dret en quan a concessió graciosa de qui te una sobirania que neix amb la constitució. Constitució que ve legitimada per la mateixa constitució (l’autolegitimació constitucional del poder constituit constituent) i pel vot d’un demos que la propia constitució determina qui ha de ser. Sense pendre part en el debat que subjau sota d’aquest apassionant debat jurídico-polític. El que sorpren és que donen per fet i tancat quelcom que com a mínim pot (i ha de ser) discutit.

dijous 14-02-19 : Declaren Junqueres i Forn.

El tercer dels dies es dedica a la declaració del Honorable Vicepresident i conseller d’Economia Oriol Junqueres que només contesta a la seva defensa declarant-se près polític. Fa un brillant alegat sobre la seva estimació a espanya i a la voluntat de concòrdia de dos nacions distintes, una sotmesa a l’altra però amb voluntat d’alliberar-se i que en multitud d’ocasions ho ha intentat però només ha aconseguit trobar cadires buides a l’altra costat. La magnifica dissertació del vicepresident junqueres va venir seguida de la declaració del HC Joaquim Forn que amb paciència infinita a la reiteració de preguntes a voltes identiques va dedicar a contestar a les dues acusacions estatals i va declinar la dels ultradretans VOX. També va donar resposta a la seva defensa, com no pot ser d’altra manera, tot i que no calia per la claredat i coherència de la resposta a les preguntes formulades pel Mnisteri Fiscal i per l’Advocacia de l’Estat.